Història, memòria, educació

Andreu mayayo artal

Andreu Mayayo i Artal és catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual a la Universitat de Barcelona i director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República. Dirigeix la revista Segle XX. Revista catalana d’història i forma part dels consells de redacció de revistes com l’Avenç, Sàpiens i El Contemporani.

Com a historiador, les seves línies de recerca se centren en la història local, el món rural, els moviments socials, la transició política espanyola i el paper de les ciutats a la societat i política contemporània.

Jordi principal i ponce

Jordi Principal (1968) és el nou director del Museu d’Història de Catalunya des de fa uns mesos. És doctor en arqueologia per la Universitat de Barcelona, on va defensar una tesi sobre el consum de ceràmiques a l’època tardohel·lenística. Ha realitzat estades postdoctorals a les universitats d’Oxford i Pisa. Gràcies al programa Ramón y Cajal, es va reincorporar a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i, posteriorment, va treballar al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), on va dirigir projectes de recerca. El 2013 va assumir la gestió de les col·leccions gregues i romanes del MAC.

Jordi font agulló

Doctor en Història Comparada, Política i Social, és especialista en patrimoni memorial, gestor cultural i comissari d’exposicions. Actualment, és Director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i professor associat al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Entre 2019 i 2021 ja havia exercit com a director del Memorial Democràtic, i del 2008 al 2019 va dirigir el Museu Memorial de l’Exili (MUME). També ha estat tècnic de patrimoni cultural al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i professor associat a la Universitat de Girona en diverses ocasions.

En l’àmbit de l’art contemporani, va ser coordinador tècnic i codirector artístic de la Fundació Espais d’Art Contemporani (Girona) entre 1991 i 2007, i cap de redacció de la revista Papers d’Art, on ha publicat nombrosos textos crítics sobre art i cultura.

Mercè Andreu i Rosés

Mercè Andreu i Rosés és doctora en Educació, especialitzada en Didàctica de les Ciències Socials, màster en Recerca en Didàctica de les Ciències Socials i llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha estat professora de secundària, formació professional i batxillerat, i és funcionària de carrera, amb experiència docent en diversos instituts de les comarques tarragonines, on també ha assumit responsabilitats en equips directius. Des del 2016, imparteix docència al màster de Professorat de la UAB i forma part del grup de recerca GREDICS des del 2014.

Des del 2018, ha treballat com a assessora i formadora per al Departament d’Educació, coordinant projectes d’innovació educativa i participant en la redacció del nou currículum educatiu. També ha coordinat la formació continuada en Geografia i Història i ha participat en més de 40 cursos i seminaris com a formadora i assistent. Actualment, és directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum.

Antonio Francisco Canales Serrano

Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de recerca s’han desenvolupat en la història de l’educació sota la dictadura franquista, amb especial atenció a l’educació secundària, la política científica i l’educació de les dones.

Des del setembre de 2021 és l’investigador principal d’un projecte nacional sobre la política educativa i científica del règim franquista a la dècada dels seixanta. També és director de la revista Historia y Memoria de la Educación i membre del Comitè Executiu de ISCHE (International Standing Conference for the History of Education).

Javier tébar hurtado

Javier Tébar Hurtado és Professor Contractat Doctor a la Universitat de Barcelona i subdirector de Segle XX, revista catalana d’història. La seva recerca se centra en la dimensió sociopolítica dels fenòmens històrics a Espanya, abordant tant la dictadura franquista com la democràcia. Ha publicat diversos treballs sobre la desmemòria del franquisme, la violació de drets humans durant el règim franquista i les esquerres del sud d’Europa als anys setanta. Entre les seves publicacions més recents destaquen Vivir en dictadura. La desmemoria del franquismo (2021), Verdugos impunes. El franquismo y la violación sistémica de los derechos humanos (2018) i En el laberinto. Las izquierdas del sur de Europa durante los años setenta (2018). La seva publicació més recent La Transición Española en la Aulas: Història i Memòria en la enseñanza secundaria (2024).

Valeria deplano

Valeria Deplano és doctora en Història Moderna i Contemporània per la Universitat dels Estudis de Càller, amb una tesi titulada «Fascisme, colonialisme i cultura: les revistes colonials del Ventennio» (2010). Ha obtingut l’habilitació nacional a professora de primera categoria en el sector M-STO/04 el juny de 2023 i anteriorment la de segona categoria el 2017. També compta amb un diploma en Arxivística, Paleografia i Diplomàtica (2009) i una llicenciatura en Lletres Modernes (2005) per la mateixa universitat. Actualment és professora titular al Dipartimento di Lettere, Lingue e Beni Culturali de la Università degli Studi di Cagliari.

La seva recerca se centra en la història del colonialisme i la descolonització a Itàlia i Europa, la història de les migracions contemporànies i la història del feixisme. Ha desenvolupat projectes sobre la memòria colonial, la descolonització i la mobilitat postcolonial a Europa i el Mediterrani, col·laborant amb institucions com la Universitat d’Amsterdam, la Fordham University de Nova York i la Universitat de Càller. Des de 2018 és membre de la redacció de Italia contemporanea i ha estat professora en la Universitat de Macerata, a més de participar com a professora visitant a la Dalarna University, Suècia.

Andrea Tappi

Andrea Tappi és doctor en Història per la Universitat de Perugia (2003) i per la Universitat de Pàdua (2014). Membre del comité de redacció de Segle XX, revista catalana d’història. Les seves línies de recerca se centren en la història econòmica, política i social del segle XX en perspectiva comparada, amb especial atenció a Itàlia i Espanya. Entre les seves àrees d’investigació es troben: la implantació de sistemes d’organització del treball taylor-fordista; les relacions sindicals; els processos de desindustrialització; les indústries en xarxa.

Algunes de les seves publicacions més significatives inclouen SEAT: modelo para armar. Fordismo y franquismo (1950-1980) i El Frente Marítimo de Poblenou: un territorio paradigmático de la Barcelona obrera e industrial. També va realitzar una tesi doctoral sobre la Storia della Società Anglo-Romana per l’Illuminazione di Roma col Gas ed Altri Sistemi, 1847-1929 a la Universitat de Pàdua (2014). La seva publicació més recent La Transición Española en la Aulas: Història i Memòria en la enseñanza secundaria (2024).

Ana rita férias

La persona és docent en el 1r i 2n Cicles de l’Ensenyament Bàsic en les àrees de Portuguès, Història i Geografia de Portugal, i ha estat Professora Assistenta Convidada a l’Escola Superior d’Educació del Politècnic de Porto des de 2021, coorientant informes de pràctiques en dos màsters de formació de professors. És doctoranda en Educació, especialitzada en Educació Històrica i Patrimonial, a la Universitat de Santiago de Compostel·la i al Politècnic de Porto, on investiga històries difícils en l’ensenyament de l’educació bàsica. Ha completat un màster i una llicenciatura en Educació Bàsica, així com una llicenciatura en Música. És investigadora col·laboradora en el projecte IFITIC, centrat en la innovació metodològica en l’educació bàsica i infantil, i compta amb diverses publicacions en àrees com educació històrica, passats controvertits, consciència històrica i formació de professors.

ç

Paola Locascio

La Dra. Paola Lo Cascio és professora agregada a la Universitat de Barcelona, Subdirectora del CEHI-UB i directora de la revista Índice Histórico Español. Llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat La Sapienza i doctora en Història per la Universitat de Barcelona, va defensar una tesi titulada El modelo catalán: ¿una metáfora para Europa? Nacionalismo y nueva governance a finales del siglo XX (1980-2003).

Les seves línies de recerca inclouen les cultures polítiques i les institucions espanyoles, la història del món actual, el regionalisme, el nacionalisme, les noves formes de govern, la Guerra Civil Espanyola, el franquisme, la Transició i la història econòmica i cultural contemporània d’Espanya. Els seus projectes recents aborden temes com el discurs polític del feixisme italià sobre la Guerra Civil Espanyola, la percepció de Jordi Pujol a la premsa estrangera i les èlits econòmiques a l’Espanya del segle XX i el paper de les ciutats a la societat i política contemporània.

juan carlos colomer rubio

Juan Carlos Colomer Rubio és doctor en Història per la Universitat de València, Màster Interuniversitari en Història Contemporània i Màster en Investigació en Didàctiques Específiques per la mateixa institució. Ha estat becari FPU del Ministeri d’Educació al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de València i docent d’educació formal i no formal durant més d’una dècada en diverses entitats de voluntariat valencianes. Actualment és professor Titular d’Universitat al Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials. Especialitzat en història recent, les seves publicacions s’han centrat en l’anàlisi de l’ensenyament de la història, els seus llibres de text o el disseny d’activitats educatives en nous suports digitals (TIC). A més, ha participat en diversos congressos i seminaris relatius a la seva especialitat, col·laborant en diversos projectes d’investigació científica. Ha realitzat estades a la Harvard School of Education i ha estat professor convidat a la Universitat d’Alagoas (Brasil). Ha estat vicedegà de Cultura Professional i Tecnologia Educativa de la Facultat de Magisteri.

Agustí g. larios

Agustí García Larios és doctor i professor associat a la Universitat de Barcelona i membre del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i els Intel·lectuals (GEHCI, UB). Va obtenir el doctorat en Història per la UB el 2017, amb una tesi titulada La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, ​​des de 1902 fins a 1973. Ruptures i continuïtats, centrada en l’evolució de la Facultat com a centre de producció intel·lectual. En l’àmbit docent, imparteix assignatures al grau d’Història com Fonts Històriques, Recursos Informàtics i Mètodes Quantitatius en Història i Història Social Contemporània. Les seves línies d’investigació inclouen la sociabilitat, la història cultural i dels intel·lectuals, així com la història de les universitats. L’últim tema de recerca que ha desenvolupat se centra en els intel·lectuals catalans dels anys seixanta. La seva publicació més recent és La Transición Española en las Aulas: Història i Memòria en la enseñanza secundaria (2024).